Un nen de quatre anys s’apropa al petit tros de pa, que és al terra just al costat de la vorera.
S’agenolla i estén la mà per agafar-lo. Quan ja el té dintre del palmell de la seva mà, l’aproxima cap a la seva cara amb un moviment ràpid . Azer toca el pa amb els seus llavis i el fa un petó.
Després ràpidament aproxima el pa als seus ulls, tocant-lo a les parpelles dels ulls tancats: un per un, l’esquerrà i després el dretà… En un triangle: els llavis i un petó, l’ull esquerrà i l’ull dretà. I així tres vegades.
Finalment, el nen posa el tros de pa damunt d’una branca del arbre que és al costat seu: “Pels ocells”, pronuncià en veu alta…
EL PA, un relat original de Lale Muradova
Lale Muradova ens explica que en el seu país, Azerbaiyán, el pa es considera sagrat. Per això, no se’l pot llançar al terra o trapitjar-lo. En lloc de llançar-lo, el donen a les persones que tenen animals que poden menjar-lo.
Lale Muradova és una noia d’Azerbaidjan que se sent 25 % catalana. No només perquè porta 2 anys i mig a Catalunya. Tampoc perquè està casada amb un català – català! També perquè quan té molta gana, la primera cosa que imagina és el pa amb tomàquet, amb l’oli verge de Siurana i escalivada. Es repte escriure un relat cada dia per millorar el seu català i també parlar de les seves experiències soviètiques –azerbaiyanis –angleses –catalanes – i del seu món interior.
Vols llegir relats – Ràdio Nova – 15
