Eren els inicis de l’estiu, i com cada any tota la família s’havia de fer la fotografia de rigor que el dia següent sortiria a totes les revistes del cor i a tots els diaris de tirada nacional i internacional.
Aquell moment era el que feia saber a tota la gent que tota la família reial estava oficialment de vacances i era un dels moments mes esperats pel rei Opre perquè tota la família esta junta al estiu.
A en Llibert per aquella ocasió l’hi havien comprat uns pantalons de color negre amb una camisa de llana de color blava, però a ell no l’acabava de convèncer,
La fotografia estava prevista per a les dotze del migdia i tota la premsa era al seu lloc gairebé una hora abanç del esperat moment..
Els membres de la família s’acabaven de enllestir poc a poc, a totes les estances del palau i havia moviment, uns familiars es vestien, altres es pentinaven, i altres estaven asseguts llegint la premsa mentre els criats els netejaven les sabates.
L’hora era arribada, tota la família un al darrera de l’altre estava llesta, poc a poc anaven sortint al jardí de palau, un jardí ple d’arbres i palmeres que donaven ombra a unes taules que estaven acompanyades d’una barbacoa per fer menjars a la brasa.
Tota la família es va anar acostant al seu lloc, els nens al davant de tot un al costat del altre, agafats de la ma, mentre els grans al darrera dels nens a poc a poc anaven ocupant el seu lloc, en Llibert es va posar al costat de la seva mare i a la seva dreta tenia al seu pare, al cap d’uns minuts enllestint els detalls un dels organitzadors de la casa reial va donar l’ordre a tota la premsa que podien fer la fotografia en voler, tots els fotògrafs van posar les càmeres a punt, els flaixos sortiren disparats immortalitzant aquell moment.
Al cap de dos minuts exactes els fotògrafs van parar de fer fotografies perquè els grans es canvia-se’n de lloc perquè no sortissin totes les fotos iguals, en Llibert va quedar al mateix lloc i al costat del pare es va posar la germana de la reina que havia anat a passar uns dies de vacances amb tota la família.
Tot tornava a estar a punt per fer les darreres fotografies, i de seguida els fotògrafs van començar a fer les darreres instantànies.
En Llibert es va girar un segon cap al darrera per estossegar, i quina va esser la sorpresa que va veure la ma del seu pare acariciant el cul de la germana de la reina, sense dir res el Llibert va girar-se per acabar de fer la sessió fotogràfica com si res hagués vist però a l’acabar la sessió fotogràfica en Llibert es va quedar mirant amb cara de fàstic al seu pare i a la germana de la mare, sentint-se malament per la seva mare que no sabia res de tot aquella escena, i pensant si l’hi havia de dir.
LA FOTOGRAFIA OFICIAL, un relat original de Carles Campomar
Carles Campomar, nascut a Alcúdia (Mallorca) és un escriptor especialitzat relats curts i poemes, que fins el moment ha publicat dos llibres: “Històries curtes” (2007) i “La finestra de la vida” (2009). A la biografia inclosa dins de la seva pàgina web, ens explica que Joan Barril, Quim Monzó i Sergi Pàmies, han estat els seus mestres, dels que ha après molt. I també inclou una relació de cantautors que li han ensenyat moltes coses: Joaquin Sabina, Serrat, Luis Ramiro, Albert Ricart, Ismael Serrano, entre d’altres. Carles Campomar es va posar en contacte amb el correu electrònic del volsllegir@radionova.cat per oferir-nos la possibilitat de poder incorporar les seves històries curtes en aquest bloc de relats. ”La fotografia oficial”, va ser incorporat al seu bloc personal el novembre de 2010.
Carles Campomar – pàgina web personal
Vols llegir relats? – Ràdio Nova – 23
