Llegir relats?

Enviaments etiquetats ‘anna maria díaz’

L’AVI RENÉ d’Anna Maria Díaz Ros

In Narrativa on 16 juliol 2010 at 9:28

Dinar de diumenge. Tota la família reunida,  i com sempre l’avi ens tornarà a explicar de nou les seves “batalletes” de quan va fer el servei militar. El temps de  l’estraperlo i quan tocava amb aquella banda de música del seu poble. Tots els diumenges la mateixa litúrgia: dinar i “batalletes”.

Sempre els mateixos relats, personatges, accions, records dels passat. I jo sempre amb el meu egoisme, li acabo dient: “…que pesat, sempre igual. Els mateixos “rotllos” de sempre”. Fins que en la darrera trobada familiar, l’avi va aturar de cop les seves historietes i va adreçar-me una mirada fixe.  Un silenci. Se n’adona que la seva neta ja està cansada d’escoltar sempre el mateix. Un instant lúcid i fugaç que passa.

L’avi, torna de nou a retrobar els seus vells records i fer el seu repetitiu relat. I és aquí on m’adono que el meu avi René ja no és l’avi de sempre. Penso llavors, que el seu deteriorament mental és evident i és quan decideixo fer  la següent reflexió: “Vull fer memòria per recordar-me de les seves vivències, del seu passat.  Per mantenir viu el seu record, quan ja no hi sigui i el trobem a faltar en els nostres dinars de diumenge”.

Relat original d’Anna Maria Diaz Ros, autora novell que ha basat la creació d’aquest relat amb les seves experiències personals i professionals com a auxiliar d’infermeria i geriatria.

Fotografia original : “Vela” – autor: Arbego  (Flickr)

“Vols llegir relats?” – Ràdio Nova – 11

LA PART ESQUERRA DEL MEU COS de Anna Maria Díaz Ros

In Narrativa on 22 març 2010 at 18:16

Plego de treballar i me’n vaig cap a casa. Estic molt cansat. 11 hores diàries donen molt de si, però també resten de la meva energia. Un cop he sopat, m’estiro al sofà i en pocs minuts el son venç tot el meu cos. A mitjanit, em desperto amb ganes d’anar al servei i quant faig el gest per incorporar-me, tot jo sóc un plom difícil de moure. Cansament extrem. Aconsegueixo arribar fins a la porta del servei. Però de sobte, m’adono que la meva cama esquerra la porto arrossegant pel terra. Tampoc el meu braç del mateix costat no respon com sempre. Torno al sofà. L’esforç és de nou extrem. Penso que malgrat el cansament, demà ja estaré bé per anar de nou a la feina. De nou el son envaeix el meu cos. Passat el temps, em desperto. Han passat tres dies i no estic en el sofà de casa meva, sóc en una habitació d’un hospital…

Relat original de Anna Maria Díaz Ros, basat amb les seves experiències professionals com a auxiliar d’infermeria i geriatria.

“Vols llegir relats?” – Ràdio Nova – 08

ALÍCIA ENTRÓ EN EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS de Anna Maria Díaz Ros

In Fantàstic on 8 febrer 2010 at 22:33

Alícia entró en el espejo y se encontró el país de las maravillas. Y a mí, me gustaría cruzar mi yo y encontrarme con el yo de los demás. Llegar a ellos. Saber por que el Edén tiene que estar inevitablemente en una parte móvil, distante. Y el resto, es lo que siempre llamamos el norte, el sur, este y oeste. A lo mejor es que el Edén no existe. Por eso no tiene puntos cardinales y es una tontería buscarlos, aunque nos pasemos la vida y el tiempo, intentándolo e inventándolo.

Seguramente, será solo un jardín. Como decían los griegos: un jardín fantástico al que sólo hay que ir al final de la primera parte. Mientras, la lucha, el salto al vacío, la visión de lo humano y lo inmenso, se mezclan.

Original Anna Maria Díaz Ros – 1995

Fotografia: “Alícia en el país de las maravillas” de Tim Burton

Vols llegir relats? – Ràdio Nova – 02

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.