El record de la mare sempre va ser present entre nosaltres, malgrat que un bon dia ella decidís marxar. Una decisió què va provocar un daltabaix a tota la família. Encara tinc present la imatge del dia que la meva mare va sortir per la porta de casa, tot dient: “…torno aviat!”.
Aquest comiat es va convertir en una desaparició de molts anys. El seu seu posat trist i la seva mirada sempre al mar van ser presagi que un dia marxaria a viure el seu somni. La seva marxa va suposar un trencament familiar. El pare, sotmès a una contínua depressió, va haver de fer-se càrrec de la família. Tres fills. Passats els anys i havent perdut tota possibilitat de saber res de la mare, en una de les nostres trobades familiars, entorn a la taula de menjar i amb el televisor obert, contemplàvem les imatges d’un documental del investigador marí Jacques Cousteau. En la narració, ens feien cinc cèntims de les aventures i viatges d’aquest famós documentalista i, en aquest cas acompanyat per la seva parella sentimental. Tots a la taula vam quedar bocabadats. La persona que hi havia al costat seu del senyor Cousteau, era la nostra mare.
El pare havia perdut tota esperança de tornar a veure-la de nou. El nostre instint com a fills va ser posar-nos en contacte amb ella. La trobada va ser positiva. Respectant la decisió que en el seu moment va prendre.
Passats els anys, la meva mare va enviudar del senyor Cousteau. El pare, gran d’edat i malalt, va ser atès per la meva mare que, d’aquesta manera, va tornar de nou a casa, amb els seus i per cuidar i estar al costat del pare en els seus darrers dies. També per estar al nostre costat, al costat de la família què sempre la va esperar i va respectar que un dia decidís viure el seu somni. L’aventura de viure al mar.
Relat original de Josep Maria Solé, editor del “Vols llegir?”. Aquest relat està basat en fets reals. “Una història que vaig escoltar un cop en un programa de RNE. Era una tertúlia, on els convidats discutien sobre els problemes de sequera que és pateix en molts punt de l’Estat Espanyol. De cop i volta, un dels tertulians del qui no hem va quedar clar el seu nom, va decidir “trencar” el debat i explicar aquests fets viscuts en primera persona. Era la història de la seva mare”.
Fotografia original: titoalfredo “mar y cielo” (Flickr)
“Vols llegir relats?” – Ràdio Nova – 05
