Desitjàvem que arribés l’estiu, per que teníem més hores per a nosaltres. Al nostre pati on gaudíem hores i hores d’interminables xerrades, hores de llargs silencis, escoltant la música que més ens agradava i que ens agradava ballar. Sempre amb un paper i un llapis, dibuixant i dibuixant.
Ara, tant sols queda el record dels dies viscuts, el silenci total, tant sols el so de les meves petjades. El pati és florit, silenciós, només el silenci es trencat pel cant dels ocells, pel brunzir de les abelles, pel voletejar de la roba estesa…
Una papallona blanca, la primera de l’estiu, passeja per les nostres roses, per les fulles dels nostres arbres, dibuixant en el aire dibuixos infinits fins desaparèixer de la meva vista.
Relat d’estiu original de Maria Gràcia Carreras, participant de la convocatòria feta per aquest bloc d’incloure relats curts, que tenen l’estiu com a base argumental.
Fotografia original: El Patio / Ana-cronista (Flickr)
“Vols llegir relats?” - Ràdio Nova – 10
