Plego de treballar i me’n vaig cap a casa. Estic molt cansat. 11 hores diàries donen molt de si, però també resten de la meva energia. Un cop he sopat, m’estiro al sofà i en pocs minuts el son venç tot el meu cos. A mitjanit, em desperto amb ganes d’anar al servei i quant faig el gest per incorporar-me, tot jo sóc un plom difícil de moure. Cansament extrem. Aconsegueixo arribar fins a la porta del servei. Però de sobte, m’adono que la meva cama esquerra la porto arrossegant pel terra. Tampoc el meu braç del mateix costat no respon com sempre. Torno al sofà. L’esforç és de nou extrem. Penso que malgrat el cansament, demà ja estaré bé per anar de nou a la feina. De nou el son envaeix el meu cos. Passat el temps, em desperto. Han passat tres dies i no estic en el sofà de casa meva, sóc en una habitació d’un hospital…
Relat original de Anna Maria Díaz Ros, basat amb les seves experiències professionals com a auxiliar d’infermeria i geriatria.
“Vols llegir relats?” – Ràdio Nova – 08
