Dinar de diumenge. Tota la família reunida, i com sempre l’avi ens tornarà a explicar de nou les seves “batalletes” de quan va fer el servei militar. El temps de l’estraperlo i quan tocava amb aquella banda de música del seu poble. Tots els diumenges la mateixa litúrgia: dinar i “batalletes”.
Sempre els mateixos relats, personatges, accions, records dels passat. I jo sempre amb el meu egoisme, li acabo dient: “…que pesat, sempre igual. Els mateixos “rotllos” de sempre”. Fins que en la darrera trobada familiar, l’avi va aturar de cop les seves historietes i va adreçar-me una mirada fixe. Un silenci. Se n’adona que la seva neta ja està cansada d’escoltar sempre el mateix. Un instant lúcid i fugaç que passa.
L’avi, torna de nou a retrobar els seus vells records i fer el seu repetitiu relat. I és aquí on m’adono que el meu avi René ja no és l’avi de sempre. Penso llavors, que el seu deteriorament mental és evident i és quan decideixo fer la següent reflexió: “Vull fer memòria per recordar-me de les seves vivències, del seu passat. Per mantenir viu el seu record, quan ja no hi sigui i el trobem a faltar en els nostres dinars de diumenge”.
Relat original d’Anna Maria Diaz Ros, autora novell que ha basat la creació d’aquest relat amb les seves experiències personals i professionals com a auxiliar d’infermeria i geriatria.
Fotografia original : “Vela” – autor: Arbego (Flickr)
“Vols llegir relats?” – Ràdio Nova – 11
