Llegir relats?

Enviaments etiquetats ‘Pep Elies’

UN PRESIDENT D’ALÇADA de Pep Elias

In Humor on 21 juliol 2010 at 9:24

Avui el president del Govern ve a la ciutat a inaugurar un museu i, com que és estiu i a la redacció només hi ha quatre gats, el director encarrega al becari que cobreixi l’acte i la roda de premsa. Hi arriba puntual i ben armat amb la gravadora, el bloc de notes i tres bolígrafs. Vist al natural, el president li sembla més baixet que per la tele. El becari es nota nerviós, però il.lusionat. És la seva primera oportunitat i s’acosta decidit a la melé de periodistes que recullen les declaracions del personatge. Però quan fa tot just cinc o sis segons que ha allargat el braç per acostar la gravadora a la boca del president, nota que algú el tiba amb força pel braç.

Aquest algú és un membre del gabinet del president que l’enretira amb força per exposar-li sense embuts la situació: no cal que pateixi, rebrà una còpia amb totes les declaracions, però s’ha de mantenir a distància del cap de govern perquè és massa alt i, al seu costat, vist per televisió, el president es veuria massa baix.

Relat original del periodista, escriptor i normalitzador lingüístic Pep Elias. Aquest autor igualadí és autor de diversos llibres. “Literalment incapaç de matar una mosca”, va ser editat el 2006, i guardonat amb el Premi Rei en Jaume de Narrativa Curta. Amb pròleg del periodista Iu Forn, disposa de la seva versió audio-llibre editat per llibresdeveu.com. Posteriorment, el passat mes d’abril d’aquest 2010 ha  estat guardonat amb el 22è Premi de Novel.la Breu Ciuat de Mollerussa amb l’original titulat “Olor de gas”, i que serà publicada la propera tardor. Pep Elias va redactar en exclusiva set històries per la secció de relats curts del programa literari de Ràdio Nova-Vilanova del Camí, “Vols llegir?”, tots ells incorporats de manera gradual en aquest bloc.

“Vols llegir relats?” – Ràdio Nova – 12

UN CAS MÉS de Pep Elias

In Social on 15 febrer 2010 at 22:46


La contundència de les anàlisis facilitava el diagnòstic. Al pacient li quedaven tres mesos de vida; sis, a tot estirar. Ara venia la part més difícil, però formava part de la feina. A la sala del costat una família angoixada esperava una resposta. Mai no resultava agradable, però tenia l’avantatge de ser un metge amb molta experiència.

Tan sols es tractava de repetir la mateixa litúrgia de sempre: entrar a la sala i amb professionalitat, però sense embuts, explicar-los que els resultats de la prova no deixaven marge ni per al dubte ni per a l’esperança. Durant un segon va estar a punt de perdre l’aplom i de cedir a la temptació de suavitzar el missatge. Però no s’ho podia permetre. El fet que aquell cop el pacient fos ell no canviava res. O potser sí.

Original relat de l’escriptor, periodista i normalitzador lingüístic igualadí, Pep Elias. Relat emès en el programa “Vols llegir?” de Ràdio Nova l’1 de febrer de 2010.

“Vols llegir relats” – Ràdio Nova – 04

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.